Els insòlits assemblatges de Jesús Alberto Erminy constitueixen una experiència escultòrica impresionant, per la força del seu impacte visual i per la cruesa espontànea i brutal del seu llenguatge. Es brutal en el ambigu sentit del mal anomanat, o mal traduit "Art Brut", que no és si no "Art Cru", com el més apreciat tipus de champagne.

 

       Cadascuna d'aquestes peces neix d'un gran bloc irregular de fusta vella i pesada, o d'una roca natural, que Jesús Alberto observa mil vegades, en tots els angles i totes les posicions, escrutant les seves possibilitats suggestives, que no les pot trobar més que amb la troballa d'un altre element que l'hi encén l'espurna de la inspiració, perque sent que això li va bé a cadascuna de les fustes. I amb la unió d'aquests elements, dos elements, molt contrastant sempre, perque un es fort i voluminós mentres l'altre és fi, lleuger i petit, sortint la figura d'una bèstia imaginària, o rememora una au o un rèptil prehistòric. Però tal vegada l'animal sols aparegui en un segòn moment, después de veure la combinació inusitada dels elements dispars que es potencializan reciprocament.

 

       Aquests assemblatges "per oposició" desborden la referència a un animal, són més que una representació zoomorfita, a vegades caricaturesca o grotesca. Impliquen un plus simbòlic d'un altre naturaleza. Es tracta d'una especie peculiar de metàfora visual, la qual la seva referencialitat no constitueix la clau significativa del seu contingut. Cal dir, que no importa molt que no es reonegui lo que es representa metaforicament (de forma ni descriptiva ni realista), perque l'expresivitat i el contingut discursiu de l'obra no depén d'aquesta representació, o no depén unicament d'ella, i quasi es podria prescindir d'ella. No importa que un no diferencï que es tracti d'una gavineta de la mar, o d'una girafa, perque l'obra segueix expresant-se sense aquesta identificació. Més bé es pot pensar que aquest tipus d'identificació o de reconeixament del motiu representat, podria desviar l'atenció de lo que hi ha de més profund a l'obra.

 

       No es que hi hagi que veure aquestes escultures com si fossin abstractes o purament formalista, encara que es trobin amb elles, amb un alt grau, el valor de lo abstracte i de lo formalista. Però no es pot obviar que són també d'una extraña figurativitat, resultants de trobades fortuites i d'associacions imaginatives aleatòries, com si l'origen de la seva inspiració emergís del mateix principi clàssic del sublim i satànic Comte de Lautreamont, que postula.."la trobada casual d'un paraigües i una màquina de cosir damunt una taula de dissecció". Principi aquests que ha estat el més fèrtil i renovador de les arts. les lletres i les idees del segle XX.

 

       Però, en el fons d'aquesta "posada en l'abisme", que obra les portes a tota assossiativitat imaginària sense fi, ens espera encara el transfons dels símbols primordials, que segons paul Ricoeur,…"sols arriben a la comprensió a través de la dialèctica de prespectiva oposada".

 

       Les escultures de Jesús Erminy es fonen amb una successió creixent de oposicions materials, formals i significatives que corresponen a una escalada de símbols. Els símbols i els mites concilien els oposats. El símbol és la única manera d'expresar lo desconegut, lo que no pot ser conegut, lo incomprensible.

 

                                                                                        Perán Erminy.