Per fortuna, aquests assemblatges escultòrics tenen una presència física tan forta i poderosa i s'expresen amb tant avitalitat, que no fa falta escriur-lis un manual d'instruccions per apendre a apreciarles. Elles es saben donar a entendre molt bé sense l'ajuda de ningú.

 

       Però no esta de més advertir que no són obres consciente. No són propiamente esculturas, en el sentit comú del terme, en el que s'articulen volums i buits en combinacions ingenioses i atractives. No són obres realistes, ni representatives, ni descriptives, ni abstractes, ni conceptuals, ni corresponen a cap d'aquests moviments o tendències més o menys avançades.

 

     Aquestes de Jesús Alberto són simbòliques, però de símbols insondables i foscos. Perque el lector dirà que totes les anomenades o quasi totes són també simbòliques.

 

      Es veritat, aquesta paraula s'inflacionà i ara el símbol és el que ocupa el lloc d'una altre cosa i la representa. Els estructuralistes van extendre el significat que els lingüistes li van donar al símbol i ara ho apliquen a tot. Aquests és el primer nivell dels símbols. Amb aquest mateix termes es poden referir altres coses molt diverses, fins arribar en aquell darrer símbol, el més profund, que no reperesenta res i que no pot esser codificat ni tampoc descifrat, ni descrit, perque permaneix vetllat i enigmàtic. Ademés, lo simbolitzat és sempre inconscient. Els símbols estan en el centre de la vida anímica, constitueixen la clau dels secrets del inconscient i lo oníric.

 

      Al començar aquestes línies deiem, que "per fortuna" aquests assembtges no necessiten interprets. No és per fortuna , si no gràcies al talent, la sensibilitat i la intuició de Jesús Alberto Erminy, qui poseeix la capacitat de conectarse d'inmediat amb el seu inconscient, i de mantenir amb ell una comunicació permanent a través de la seva sensibilitat i de la seva intuició. Aquesta facultat l'ha aprés a manetjar a voluntat pròpia. Abans operaba d'una manera espontànea i ara és voluntària i més complexa.

 

      Amb les seves obres anteriors solía manifestarse el cop violent entre els seus dos components, un dels quals, el bàsic, manté la seva presència. Consisteix amb una roca, un gran bloc de fusta antigua, una resta de màquina rempuda, o d'un neufragi. L'altre component, amb contrast absolut amb la crua brutalita del anterior, era algún element molt fi, delicat i fràgil.

 

     Amb la solidesa de la seva forta base s'expresa la intemporalitat de lo permanent i lo inmutable, i guaita la impresió de l'eternitat. Així evoca l'antiga oposició china entre la roca i la cascada, y " la roca d'Israel", o la del desert de Moisés, o la de Sísifo, sense esser cap d'elles. L'altre element sugereix l'il.lusionada presència de lo espiritual i de lo humà.

 

      A les obres actuals la temporalitat de lo il.limitat i etern segueix present, però s'antagonitza amb altres tipos de contraris i en diferents nivells o àrees d'operativitat i de comprensió. Un altre component que es mantén com a matèria fonamental en aquestes obres és lo oníric, lo que s'expresa en els somnis, com a font i vehicle d'inspiració que les anima. És també lo pròpi del contingut expresiu i vectorial del símbol.

 

      La intuició de Jesús Alberto és tan intempestiva i espontànea que ell mateix no arriba a percebre tot el que amaguen les foscós en les que les seves obres es desenvolupen amb tanta soltura.

 

      Per entrar amb sintonia amb aquetes escultures i poder dialogar amb propietat amb elles, és precís, sense que la paraula impliqui cap precisió, deixar-se endur per la força cntrípeta del seu poder de la fascinació. Per això, com aconsellaba Gastón Bachelard, "hi ha que saber somiar damunt els somnis".

 

     En el somni es manifesta també la mateixa naturaleza complexa, afectiva i vectorial del símbol. I ens presenta la mateixa dificultat o impossibilitat d'interpretació. El símbol està cosnstituit per la mateixa substància inmaterial que lo oníric.

 

      Si Jesús Alberto Erminy opera amb aquests material sombòlics que troba a la naturaleza, es perque d'aquesta manera "la naturaleza somia amb ell, somis dins d'ell, o a trevés d'ell", com deia Raymond de Becker. "Cada símbol, segons Alder, tendeix a fer real una finalitat impossible". Els símbols, com deia Rzaca Ratzimamanga, el preparan a un per viure a la irrealitat". Lo qual a de ser útil per la Venezuela que s'ens ve damunt. En aquest sentit cal anomenar a Antonín Artaud quan sentenciaba: " Els símbols són el preludi d'una vida que s'en va".

 

     No hi ha que oblidar que els símbols venen cargats d'una energia psíquica sumament poderosa. No hi hauria que descartar que podrien provocar una ruptura del sentit de la realitat.

 

                                                                               Peran Erminy.

 

 

                                                                               

Intemporalitat de lo permanent.

Acabats per l'art crític internacionalment reconegut Peran Erminy exposició recyclart, retrospectiva individual de l'artista en la setmana de reciclatge de la Universidad Simón Bolívar

Menorca, IB, España
  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon
  • Google+ Social Icon
  • YouTube Social  Icon
  • Instagram Social Icon